Encara hi som a temps
Manifest fundacional
de Pròxima Estació
Un monstre de molts caps d’està menjant Barcelona. Cada dia ens costa més reconèixer la ciutat. La pressió turística i el joc del Monopoly immobiliari tenen un impacte letal en el comerç, en l’habitatge, en la llengua, en les relacions socials i, en definitiva, en els projectes de vida dels barcelonins.
Molts ho vivim amb un sentiment de despossessió i tristesa. Fins i tot amb ansietat. La Barcelona que estimem es desfà davant dels nostres ulls, i tenim la temptació de caure en el desànim perquè percebem que els interessos que operen a la ciutat són massa poderosos, que no s’hi podrà fer res. I que més aviat que tard, el monstre se’ns menjarà del tot.
Però no té per què ser així. La batalla d’una Barcelona democràtica, i per tant vivible, encara es pot guanyar. La ciutat bull i no es resigna. Ho demostra el debat creixent sobre el turisme, l’habitatge, el comerç, la llengua. I ho demostra també una malla associativa que ens atreviríem a dir que no té cap altra capital a Europa: grups de cultura popular, ateneus, casals, esplais i caus, associacions de veïns i de tota mena, plataformes reivindicatives, festes majors, centres excursionistes, clubs de lectura, de teatre, de ball… Milers d’iniciatives fetes des de l’arrelament i la voluntat de viure en comú.
Des d’aquesta mateixa voluntat d’arrelament i de vida en comú, hem creat Pròxima Estació. Volem ser-hi, fent allò que sabem fer: mitjans de comunicació. Ajudarem humilment des del periodisme: informant, analitzant amb rigor, oferint eines útils d’interpretació, posant el dit a la nafra, controlant el poder públic i privat de la ciutat, generant comunitat. En definitiva, influint. Ajudarem, però també necessitarem ajuda: subscriptors que ens empenyin a créixer i a fer-ho cada cop millor.
— Als impulsors de Pròxima Estació ens enorgulleix que Barcelona sigui una ciutat oberta i admirada al món, però si el preu que hem de pagar per aquesta admiració és la pèrdua d’identitat, la massificació turística, la destrucció del teixit comercial, l’expulsió dels nostres barris i la regressió galopant de la llengua, simplement no estem disposats a pagar-lo.
Farem ciutat amb optimisme i sense deixar-nos vèncer pel derrotisme, però dient les coses clares i assenyalant, sempre que calgui, els responsables de la situació actual. Volem viure a Barcelona. Nosaltres, els nostres fills i els nostres nets. Volem una ciutat pensada per als que hi som sempre, no per als que hi venen quatre dies i no tornaran mai més.
Som un mitjà finançat únicament pels lectors. Renunciem de forma conscient a la publicitat i a les subvencions, per ser insensibles a qualsevol mena de pressió o d’autocensura. Ens comprometem radicalment amb la Declaració Universal dels Drets Humans: quan toqui mossegar, mai mossegarem cap a baix, senyal de covardia. Sempre ho farem cap amunt.
Som un mitjà en català, perquè aquesta és la llengua pròpia, històrica i distintiva de la ciutat, sense la qual Barcelona no seria Barcelona. No ens resignem a la residualització, el català ha de ser la llengua comuna i d’integració dels nouvinguts a la ciutat. La llengua primera d’una Barcelona que assumeix sense complexos la capitalitat de Catalunya.
I som, també, una comunitat de persones. De ciutadans.
No ens posem límits. Pròxima Estació serà tan gran i influent com vulguin els nostres subscriptors. A més ingressos, més i millors continguts i col·laboradors, més formats, més lectors, més influència i, sobretot, més capacitat d’obligar els poders públics, i els privats, a rectificar el model de ciutat. La pròxima estació de la ciutat no té per què ser una distopia. Puges al nostre vagó? Encara hi som a temps de guanyar.
Qui som
Preguntes freqüents
Els socis fundadors som Eduard Voltas i Quim Campa. No tenim al darrere cap grup empresarial, ni de qualsevol altre tipus. Nosaltres, i només nosaltres, correm el risc.
Ens financem únicament a través dels ingressos per subscripció dels nostres lectors. Hem pres la decisió fundacional de renunciar als ingressos per publicitat i a les subvencions. Per tant, ens farem tan grans com vulguin els subscriptors, i a la velocitat que ells vulguin.
No tenim res en contra dels models de negoci més tradicionals, i els respectem, però creiem que les funcions principals del periodisme (explicar la realitat i controlar el poder) s’exerceixen millor si es depèn només dels lectors.
No, i no passa res. Si busques un mitjà neutre, equidistant o complaent amb el model de ciutat actual, probablement aquest no és el teu lloc. Pròxima Estació és per a gent que estima Barcelona, que se sent incòmode amb el rumb de la ciutat, i que vol entendre què passa, per poder actuar en conseqüència.